COM SÓN ELS ÓSSOS BRUNS
Per conèixer tot sobre els óssos bruns mireu el següent documental:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29257&p_ex=OSSOS%20BRUNS
Descripció de l’espècie
L’ós bru és el mamífer més gran dels Pirineus, amb un pes de 150-200 kg els mascles i 100-120 kg les femelles. Tenen el cos i les extremitats robustes i la cua molt curta.
Són plantígrads; trepitgen amb tot el peu i les mans, que tenen cinc dits. El pelatge és marró, però pot variar al llarg de la seva distribució mundial. Les femelles tenen tres parells de mames, que són pectorals i abdominals
ON VIUEN:
L’hàbitat que han utilitzat són les avetoses, les pinedes de pi negre i pi roig, les fagedes, les avellanoses i les rouredes, alternant aquestes masses forestals amb prats i matolls alpins, subalpins i montans.
Durant l'hivern, els óssos hivernen, així que solen instal·lar-se en àrees abruptes i d’accés difícil. Coves de petites dimensions: aproximadament 4,5 m de longitud 1,30 d'alçada i 1,30 d'amplada. A les coves, els óssos mai hivernen juntament amb el mascle, nomès ho fan les mares i les cries, però abans l'ós mascle marquen el territori per tal de garantir la seguretat i la tranquil·litat necessàries.
COM S'ALIMENTEN:
Encara que l’ós bru és de l’ordre del Carnívors, és un omnívor oportunista; la seva dieta canvia segons les estacions de l’any: herbes, brots tendres, fruits secs –glans, fages, castanyes-, fruits carnosos –nabius, mirtils, pomes, cireres-, insectes, peixos, mel, cadàvers d’animals, mamífers domèstics i salvatges. Com a mitjana anual, més del 75% de la seva dieta és matèria vegetal.
PROBLEMÀTICA AMB ELS ÓSSOS BRUNS
Actualment, als Pirineus hi viuen una vintena d'óssos bruns, però només dos mascles són autòctons. La resta van ser portats d'Eslovènia al 1996 quan per culpa de l'acció humana aquests estaven sent aniquilats i convertint-se en una espècie en perill d'estinció.
Fa uns 60 anys al Pirineu hi havia uns 70 óssos, però poc a poc van anar desapareixent per l'acció humana. Algunes de les causes van ser:
- Perquè el tenien por.
- Perquè volien aprofitar la seva pell.
- Perquè necessiten l'espai on viuen per fer hotels, carreteres, ponts.
- Perquè els agricultors i ramaders tenen por de que l'ós ataquès al seu ramat o a les seves plantacions. Però l'ós només ho faria en casos extrems, quan tinguès molta gana.
Cap al 1990 nomès n'hi quedaven 4 exemplars aleshores es va aprovar un programa de reintroducció de l'os bru a partir d'exemplars provinents d'Eslovènia. En 1996 es van alliberar dues femelles (Ziva i Mellba) i en 1997 un mascle (Pyros), tots procedents d’Eslovènia. Aquests exemplars del Pirineu Central es van adaptar i van tenir cadells a la zona, malgrat algunes dificultats. Malgrat aquest relatiu èxit afloraven una sèrie de problemes:
(a) El seu nombre no s’incrementava, mantenint-se sempre en uns 7-8 exemplars des del 1997.
(b) Continuaven les morts i hi havia pocs óssos en edat reproductiva.
Per aquesta raó, l’Estat francès, després de signar un Protocol internacional de col·laboració amb Andorra i Espanya va alliberar cinc nous óssos en 2006, també procedents d’Eslovènia. Van ser quatre femelles, però només dues han persistit fins al nostres dies, una s’ha reproduït. M'algrat això, l’evolució demogràfica ha canviat en el sentit positiu en els últims anys. El nombre d’óssos, creix lentament i ha arribat als 31 exemplars pirinencs (dades de l'any 2014). El nombre de femelles en edat reproductora el 2014 és de 7 . Els óssos es reprodueixen amb normalitat (14 ventrades en els darrers cinc anys: 2010-2014, amb 23 cadells nascuts. Des dels primers progenitors, s’han obtingut primeres i segones generacions, tot completant el cicle biològic, i no han aparegut problemes d’adaptació.
 |
| població d'óssos registrada al 2012 |
video 2: https://www.youtube.com/watch?v=LZk5NZVR3XE&feature=youtu.be
video 3: https://www.youtube.com/watch?v=fp9_Qzu5gy4&feature=youtu.be
QUÈ FER SI ENS TROBEM AMB UN ÓS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada